■ seguidor | seguidora

Etimologia: de seguir 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que segueix o va darrere algú acompanyant-lo.
    2. Que segueix o pren algú com a guia, etc. Aristòtil i els seus seguidors.
  2. masculí electrònica
    1. seguidor de càtode (o catòdic) Circuit especial proveït d’un tub electrònic, generalment un tríode, muntat amb l’ànode connectat a massa i emprat com a adaptador d’impedàncies.
    2. seguidor d’emissor Circuit especial consistent en un transistor connectat en col·lector comú, emprat en certs casos com a adaptador d’impedàncies.