■ semideu
| | semideessa

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia semidéu -deessa]

Partició sil·làbica: se_mi_deu
Etimologia: de déu 1a font: s. XV
    masculí i femení
  1. mitologia
    1. Ésser immortal —àngel o monstre— que participa de la natura dels déus.
    2. Fill d’un déu i d’una dona, o fill d’un home i una deessa; heroi, gegant.
    3. Home o dona deïficats, a qui hom dona culte.
  2. per extensió Persona excepcional; geni.