■ sentència

Partició sil·làbica: sen_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
    2. Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.
  2. dret processal Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dona acabament al procés o judici.
  3. gramàtica Oració independent.
  4. informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.