Es mostren 3 resultats

■ serra

serra

Homòfon: cerra
Etimologia: del ll. sĕrra, íd. 1a font: 1323
    femení
  1. tecnologia
    1. Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de vogir. Serra de trepar.
    2. per analogia Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar.
    3. Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua.
    4. cirurgia Instrument quirúrgic utilitzat per a seccionar ossos o altres òrgans durs.
    5. serra cinta (o de cinta, o de cinta sens fi) Tira flexible dentada unida pels seus caps i guiada per dues politges, que serveix per a serrar.
  2. Peça de ferro amb una de les vores dentada o amb osques que, penjada a la xemeneia de la llar, substitueix els clemàstecs.
  3. fusteria Indústria de transformació dels troncs en peces de fusta normalitzades, com ara taulons, cairats o cabirons.
  4. geomorfologia Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
  5. ictiologia Sabre.

■ serra

femení tecnologia Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé Serra de vogir Serra de trepar per analogia Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua cirurgia Instrument quirúrgic…
Informació complementària
Traducció

■ serrà1

serrà

Homòfon: serrar
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. sarranum, un dels noms de la porpra, pel color vermellós del peix, der. de Sarra, nom ant. de Tir, capital de la Fenícia, famosa per les seves tintures 1a font: 1350
    masculí ictiologia
  1. Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus cabrilla), de color bru clar amb nou bandes transversals fosques al tronc que hom pesca sobretot els mesos calorosos.
  2. serrà de bou Treslliures.
  3. serrà de fang Treslliures.
  4. serrà menut Treslliures.
  5. serrà penegal Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids (Helicolenus dactylopterus), de color rogenc amb tres o quatre bandes transversals, amb la mandíbula inferior més llarga que la superior i d’aspecte semblant al dels serrànids.


    6. Vegeu també:
    serrà2

■ serrà1

masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids Serranus cabrilla , de color bru clar amb nou bandes transversals fosques al tronc que hom pesca sobretot els mesos calorosos serrà de bou Treslliures serrà de fang Treslliures serrà menut Treslliures serrà penegal Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids Helicolenus dactylopterus , de color rogenc amb tres o quatre bandes transversals, amb la mandíbula inferior més llarga que la superior i d’aspecte semblant al dels serrànids Vegeu també serrà 2
Traducció

■ serrà2 | serrana

serrà

Homòfon: serrar
Etimologia: de serra
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la serra.
    2. adjectiu i masculí i femení Que viu a la serra, a la muntanya.
  2. adjectiu i masculí i femení Dels Serrans (País Valencià) o de Serra de Portaceli (Camp de Túria).


    3. Vegeu també:
    serrà1

■ serrà2 | serrana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la serra adjectiu i masculí i femení Que viu a la serra, a la muntanya adjectiu i masculí i femení Dels Serrans País Valencià o de Serra de Portaceli Camp de Túria Vegeu també serrà 1
Traducció