■ setè | setena

Homòfon: cetè
Etimologia: de set2 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 7è 7a] Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El setè pis. La setena de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en set parts iguals. Una setena part s’haurà de llençar.
    2. masculí Un setè, 1/7.
  3. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el setè pis del castell.
  4. femení Conjunt de set unitats. Una setena d’anys.