■ setantè
| | setantena

Etimologia: de setanta 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té seixanta-nou davant seu, el que fa setanta.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en setanta parts iguals. La setantena part.
  3. masculí Un setantè, 1/70. Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són: setanta-unè, setanta-dosè, setanta-tresè, setanta-quatrè, setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè (femení: setanta-unena, setanta-dosena, etc.).
  4. femení Conjunt de setanta unitats.
  5. femení usat absolutament Edat de setanta anys. Ja feia dies que havia tombat la setantena.