■ sifó

Etimologia: del ll. sīpho, -ōnis, i aquest, del gr. síphōn ‘tub, canonada’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. física Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt, cosa que té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell del líquid del dit vas (en què se submergeix l’extremitat d’un dels vasos del tub) és més alt que el de l’extremitat de l’altre braç, o que el del líquid de l’altre vas, en el cas en què aquesta extremitat hi estigui submergida.
    2. Vas amb tap proveït d’una vàlvula la qual, en ésser accionada, deixa sortir l’aigua carbònica que hi és continguda a pressió.
    3. per extensió Aigua carbònica artificial, especialment la que és continguda o preparada en sifons. Prendrem un vermut amb sifó.
    4. construcció Part d’una canonada, tub de plom o peça de plàstic, en forma de S ajaguda, que connecta el lavabo, l’aigüera, el safareig, etc., al seu desguàs i que, en retenir sempre una part d’aigua que l’obtura, impedeix el pas de la pudor procedent de les clavegueres, dels baixants, del pous negres, etc.
    5. hidràulica i obres públiques Conducte o túnel, en forma de U invertida, que, formant part generalment d’una conducció forçada, permet de salvar un riu, un canal, etc., en passar-hi per sota, o una depressió del terreny.
    6. medicina i terapèutica Tub encorbat que hom empra per a trascolar líquids, rentar cavitats o bé com a drenatge.
  2. per analogia anatomia animal
    1. Expansió tubular de la paret de la cavitat pal·lial de certs mol·luscs gastròpodes, que serveix per a dirigir vers les brànquies l’aigua aspirada per aquestes.
    2. Tub muscular situat al centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.
    3. Filament constituït per teixits del mantell, que perfora tots els septes de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis i arriba fins a la primera cambra.
    4. Cadascun dels dos tubs que s’originen a la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis.
    5. Intestí accessori dels equinoderms de la classe dels equinoïdeus, obert als seus extrems i de funció probablement respiratòria.
    6. Cadascuna de les obertures que, en els tunicats, serveixen per a la penetració dins l’animal de l’aigua i els aliments o per a l’expulsió d’excrements, aigua i gònades.
  3. botànica Cèl·lula o cenòcit tubular.
  4. hidrologia Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.