■ silenciós
| | silenciosa

Partició sil·làbica: si_len_ci_ós
Etimologia: del ll. silentiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que guarda silenci, que no parla. Ella estava silenciosa i pensarosa.
  2. Que no fa gens de soroll. Un mecanisme silenciós.
  3. On regna silenci. Una nit silenciosa.