Accessory
Etimologia: del ll. sĭngŭlaris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
adjectiu
- Que es refereix a una sola persona o cosa.
- combat singular Combat entre dos.
-
adjectiu
per extensió
- Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular.
- Únic a posseir determinades qualitats. És un home singular.
- adjectiu dret Dit de la llei que en un codi es troba sola en un capítol o sota un títol.
-
filosofia i lògica
- adjectiu Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).
- adjectiu i masculí Dit de l’individu, de l’ens individual i del nom que el designa.
- adjectiu i masculí Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
- genèric singular Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.
- adjectiu i masculí [abreviatura sing.] gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
-
adjectiu
matemàtiques
- Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
- Dit de la solució d’una equació diferencial que no és deduïble de l’anomenada solució general.
- Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.