■ situació

Partició sil·làbica: si_tu_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. situatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de situar o de situar-se;
    2. l’efecte.
  2. Manera d’estar situada una cosa o una persona. La bella situació del castell, al cim del turó.
  3. Posició d’una persona amb relació als altres, al grup social o al conjunt de la societat. La seva situació laboral, política, econòmica, és privilegiada.
    1. Conjunt de circumstàncies, relacions, etc., que constitueixen un estat de coses determinat. La situació política del país és molt delicada. Ens trobem en una situació econòmica òptima.
    2. Conjunt de circumstàncies, factors, etc., fisicobiològics, socials o històrics en què es troba una persona, un grup, etc., i en el si del qual ha de decidir el seu comportament concret. Era difícil de decidir-se en aquella situació.
    1. geografia Posició d’una casa, vila, ciutat, regió, país, etc., amb relació al medi físic que és a l’entorn.
    2. nàutica i aeronàutica Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.