solemne

Accessory
Etimologia: del ll. sollemnis ‘que se celebra en dates fixes, consagrat’ 1a font: s. XIV
Body
    adjectiu
  1. Dit de festes, esdeveniments, actes religiosos o civils que hom celebra amb gran pompa, amb cerimònies públiques i amb formalitats que els donen una importància extraordinària. Festa solemne. Vots solemnes. Jurament solemne.
    1. Seriós, majestuós, molt important, que imposa. Parlà en un to solemne.
    2. [sempre davant el substantiu] per extensió i irònicament Molt gran, extraordinari. Li donà una solemne bufetada. És una solemne mentida.