■ solt
| | solta

Etimologia: participi de l’arcaic soldre ‘deslligar’, del ll. sŏlvĕre, íd. 1a font: 1462
    adjectiu
    1. Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. Galopar a regnes soltes.
    2. Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.
    3. Lliure. Vosaltres resteu ací presoners: ell pot tornar-se’n solt i quiti.
  2. Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.