Es mostren 3 resultats

■ solta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solta</title>

Etimologia: substantivació del fem. de solt, en el sentit abstracte de ‘llibertat, desimboltura, gràcia, sentit comú’, d’on les expressions tenir o no tenir solta; no tenir solta ni volta; tenir poca solta; ser un poca-solta
    femení
    1. Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests. Això són paraules sense solta.
    2. Capacitat d’algú de fer les coses així. Aquest noi té molta solta. Una cosa feta amb molt poca solta.
    3. sense solta ni volta locució adverbial Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable.
  2. pesca Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms. Solta clara, cega.

■ solta

femení Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests Això són paraules sense solta Capacitat d’algú de fer les coses així Aquest noi té molta solta Una cosa feta amb molt poca solta sense solta ni volta locució adverbial Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable pesca Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms Solta clara, cega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poca-solta

■ poca-solta

adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona informal, mancada de bon seny femení Falta de solta, inconveniència en el capteniment La seva poca-solta era proverbial al poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solt
| solta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solt</title>

Etimologia: participi de l’arcaic soldre ‘deslligar’, del ll. sŏlvĕre, íd. 1a font: 1462
    adjectiu
    1. Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. Galopar a regnes soltes.
    2. Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.
    3. Lliure. Vosaltres resteu ací presoners: ell pot tornar-se’n solt i quiti.
  2. Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.

■ solt
| solta

adjectiu Deixat anar d’un lligam, d’un vincle Galopar a regnes soltes Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt Una notícia solta Lliure Vosaltres resteu ací presoners ell pot tornar-se’n solt i quiti Expedit en l’execució d’una cosa Tenir la llengua, la paraula, solta
Informació complementària
Traducció