■ soprano

Etimologia: de l’it. soprano, íd., i aquest, del b. ll. sŭpĕrānus, der. de super ‘sobre’ o bé del ll. superior, -ōris ‘superior’, dissimilat en superione i amb influx de medianus ‘mitjà’ i deorsanus ‘de sota’
    música
  1. masculí Veu humana, sobretot femenina, de tessitura més aguda.
  2. masculí i femení Cantant, especialment dona, que té veu de soprano.
  3. adjectiu i masculí i femení Dit de l’instrument de so més agut dintre una família d’instruments.