Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

suc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. sūcus ‘saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. eixugar) 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    masculí
    1. Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.
    2. suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca.
    3. suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
    4. suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols.
  1. per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.
  2. fisiologia animal
    1. Secreció líquida fisiològica.
    2. suc gàstric Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica.
    3. suc intestinal Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de la mucosa intestinal, que conté gran quantitat d’enzims hidrolítics que contribueixen a la digestió intestinal.
    4. suc pancreàtic Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees.
  3. En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.
  4. figuradament
    1. Utilitat o profit que hom treu d’una cosa.
    2. Allò que té de substanciós una cosa. Treure el suc d’una cosa.
    3. sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.



  5. Vegeu també:
    suc2

suc1

suc2

suc2