<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: suc_ces_si_ó
Etimologia: del ll. successio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. successio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- Acció de succeir;
- l’efecte.
-
- Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai. La successió dels dies i de les nits.
- ecologia Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
- matemàtiques Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N.
- Descendència directa d’una persona. Ha mort sense successió.
-
- Allò en què una persona succeeix a una altra.
- especialment dret civil i dret català Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques. Successió intestada.
- successió agnatícia dret romà Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
- successió al tron dret constitucional Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
- successió apostòlica cristianisme Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació.
- successió per caps dret Modalitat de successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’altri, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.
- successió per estirps dret Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.