■ sumptuari | sumptuària

Partició sil·làbica: sump_tu_a_ri
Etimologia: del ll. sumptuarius, -a, -um ‘relatiu a les despeses’, der. de sumptus, -us ‘despesa’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al luxe.
  2. dret fiscal Dit de les lleis, disposicions, mesures, etc., encaminades a reduir les despeses dels particulars en afers de luxe o d’ostentació, o posar-hi taxes. Una forma vigent en l’actualitat és l’impost de luxe.