■ superioritat

Partició sil·làbica: su_pe_ri_o_ri_tat
Etimologia: del ll. superiorĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. figuradament Qualitat de superior1 2.
  2. Dignitat, càrrec, de superior o superiora d’una comunitat religiosa.
  3. Època i durada del govern d’un superior o una superiora.
    1. Persona o persones que exerceixen l’autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat.
    2. Conjunt dels superiors religiosos d’un orde, d’una província religiosa, etc.