■ suspens | suspensa

Compareu: suspès
Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de ‘recurs narratiu que manté l’interès’, calc de l’angl. suspense, i aquest, del fr. (en) suspens ‘en suspens’ 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu En estat d’expectació, d’indecisió, perplex.
    2. en suspens locució adverbial En estat d’expectació, d’indecisió.
    3. en suspens locució adverbial Diferida la resolució. Van deixar en suspens aquella qüestió espinosa.
  2. cinematografia i literatura
    1. masculí Recurs de retardar la resolució d’una situació crítica mitjançant la inclusió d’accions secundàries en l’acció principal, per tal de mantenir i augmentar l’interès i les emocions de l’espectador o el lector.
    2. de suspens locució adjectiva Dit de l’obra que té suspens. Una pel·lícula de suspens.
  3. masculí ensenyament Nota que certifica d’haver estat suspès en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l’exigència de repetir-lo.