Es mostren 1 resultats

■ sustentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sustentar</title>

Etimologia: del ll. sustentare, íd., freqüentatiu de sustinēre ‘sostenir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari; mantenir. L’aliment necessari per a sustentar el cos.
  2. Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor; mantenir. Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble.
  3. Sostenir, privar de caure. Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic.

■ sustentar

verb transitiu Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari mantenir L’aliment necessari per a sustentar el cos Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor mantenir Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble Sostenir, privar de caure Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic
Informació complementària
Traducció