■ tabernacle

Etimologia: del ll. tabernacŭlum ‘tenda de campanya’, dimin. de taberna 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. història A l’antiga Roma, tenda militar on el comandant consultava els auspicis.
  2. judaisme
    1. Envelat mòbil que els hebreus feren servir de santuari abans de l’erecció del temple de Jerusalem, que contenia les taules de la Llei i l’arca de l’aliança.
    2. Cabana per a la festa de les Cabanyelles.
    3. festa dels Tabernacles Nom amb què és coneguda la festa de les Cabanyelles.
  3. litúrgia
    1. Sagrari de l’altar major.
    2. Baiard en què és portada la imatge d’un sant en una processó.