Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ tafarra¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafarra</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’àr. dial. ṭafar, íd., mot sobretot dels parlars occidentals i baleàrics

femení Rabasta.

Vegeu també:
tafarra²

■ tafarra¹

femení Rabasta Vegeu també tafarra 2

■ tafarra²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafarra</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de tafarrer, pres per un derivat, enllaçant amb tafarra¹

dialectal

femení Vanitat, presumpció.
masculí i femení Persona presumida.

Vegeu també:

■ tafarra²

dialectal femení Vanitat, presumpció masculí i femení Persona presumida Vegeu també tafarra 1