Es mostren 2 resultats

■ talar1

talar

Etimologia: del ll. talaris ‘relatiu al taló’, der. de talus ‘taló’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu indumentària Dit de la vesta o túnica que arriba fins als talons, especialment la dels clergues i religiosos.
  2. masculí plural mitologia Calçat alat de Mercuri.


    3. Vegeu també:
    talar2

■ talar1

adjectiu indumentària Dit de la vesta o túnica que arriba fins als talons, especialment la dels clergues i religiosos masculí plural mitologia Calçat alat de Mercuri Vegeu també talar 2
Traducció

■ talar2

talar

Homòfon: telar
Etimologia: del b. ll. talare, íd., i aquest, del germ. occ. *talon ‘devastar, arrabassar’ 1a font: s. XIII, Usatges
    verb transitiu
  1. fusteria i silvicultura Tallar arran de terra els arbres d’un bosc, o, per extensió, abatre’ls per qualsevol altre procediment.
  2. Arrasar poblats, camps, etc., enderrocant, cremant, etc.


    3. Vegeu també:
    talar1

■ talar2

verb transitiu fusteria i silvicultura Tallar arran de terra els arbres d’un bosc, o, per extensió, abatre’ls per qualsevol altre procediment Arrasar poblats, camps, etc, enderrocant, cremant, etc Vegeu també talar 1
Informació complementària
Traducció