■ taní

Homòfon: tenir
Etimologia: del fr. tanin, i aquest, del mateix origen que tany
    masculí adoberia, alimentació, indústries alimentàries i química
  1. Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
  2. taní oficinal Àcid tànnic.
  3. taní sintètic Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia.