Es mostren 2 resultats

■ tasca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tasca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser d’origen preromà o der. indirecte del ll. taxare, a través d’una pronúncia defectuosa; totes dues possibilitats presenten moltes dificultats 1a font: 883
    femení
    1. Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat. Fer la seva tasca. Anar a la tasca. Posar-se a la tasca. Deixar la tasca. Acabar la tasca del dia.
    2. a tasca locució adverbial A preu fet.
  2. història Imposició senyorial que equival a una onzena part de la collita.
  3. informàtica
    1. Corutina.
    2. Unitat fonamental de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu.



    4. Vegeu també:
    tasca2

■ tasca1

femení Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat Fer la seva tasca Anar a la tasca Posar-se a la tasca Deixar la tasca Acabar la tasca del dia a tasca locució adverbial A preu fet història Imposició senyorial que equival a una onzena part de la collita informàtica Corutina Unitat fonamental de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu Vegeu també tasca 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tasca2

■ tasca2

femení Barra de sorra a l’entrada d’un port Vegeu també tasca 1
Traducció