■ tauromàquia

Partició sil·làbica: tau_ro_mà_qui_a
Etimologia: del gr. tauromakhía ‘combat de toros’
    femení tauromàquia
  1. Art i tècnica de torejar; toreig.
  2. Conjunt de regles i de convencions de la corrida de toros, que regeixen a les places de toros de l’estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
  3. Obra escrita que tracta de l’art i la tècnica de torejar. La Tauromàquia de Guerrita.