■ teòric | teòrica

Partició sil·làbica: te_ò_ric
Etimologia: del ll. theorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. theōrikós, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la teoria. Això és molt teòric. Coneixements teòrics.
    2. per extensió tecnologia Dit de la magnitud prevista per un càlcul o per l’experiència quan hom no té la certesa que sigui assolida amb exactitud o que el resultat no sigui exactament el desitjat. El diàmetre teòric d’una barra. El temps teòric de soldadura.
  2. masculí i femení
    1. Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc. Hegel és el gran teòric de la dialèctica.
    2. teòric en teixits indústria tèxtil Persona versada en teoria de teixits.