■ telefonia

Partició sil·làbica: te_le_fo_ni_a
Etimologia: de tele- i -fonia 1a font: 1888, DLab.
    femení telecomunicacions
  1. Art de construir, instal·lar i manejar els telèfons.
  2. Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.