■ temperament

Etimologia: del ll. temperamentum ‘combinació proporcionada d’elements d’un tot’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. Acció de temperar o de temperar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients.
  3. música Temprament.
  4. psicologia
    1. Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home.
    2. En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.