Es mostren 2 resultats

■ temporal1

temporal

Etimologia: del ll. temporalis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Que passa amb el temps (oposat a etern).
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps. Evolució temporal.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana (oposat a espiritual).
    2. poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
  4. adjectiu
    1. Que expressa una relació de temps.
    2. gramàtica Relatiu al temps gramatical. Desinències temporals.
    3. proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple.
  5. meteorologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps.
    2. masculí Situació atmosfèrica que es caracteritza per precipitacions i vents persistents.
    3. després del temporal ve la bonança figuradament Frase amb què hom comenta la tranquil·litat després de passar tribulacions, desgràcies o perills.
    4. temporal de llevant Temporal, característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
  6. masculí litúrgia Part de l’any litúrgic que celebra els misteris de Crist, en oposició al santoral. Hom l’anomena també propi del temps.


    7. Vegeu també:
    temporal2

■ temporal1

adjectiu Que passa amb el temps oposat a etern adjectiu Relatiu o pertanyent al temps Evolució temporal adjectiu Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana oposat a espiritual poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà adjectiu Que expressa una relació de temps gramàtica Relatiu al temps gramatical Desinències temporals proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració…
Informació complementària
Traducció

■ temporal2

temporal

Etimologia: del ll. temporalis, íd. (v. templa) 1a font: s. XIV, Alcoatí
    anatomia animal
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les temples. Regió temporal.
    2. artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella.
    3. múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal.
  2. masculí Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide.


    3. Vegeu també:
    temporal1

■ temporal2

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a les temples Regió temporal artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal masculí Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide Vegeu també …
Traducció