■ temptació

Partició sil·làbica: temp_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. temptatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. ètica i religió
    1. Incitació a cometre accions moralment dolentes.
    2. Prova a la qual és sotmès l’ésser lliure per a conèixer la capacitat de regir-se per la llei moral o religiosa.
    3. Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
  2. per analogia
    1. Desig de coses de què hom considera millor abstenir-se. Vaig tenir la temptació de respondre-li malament.
    2. Atracció, curiositat. No vaig resistir a la temptació de llegir aquella novel·la.
    3. Cosa que atreu. Aquells pastissos eren una temptació.