■ teocràcia

Partició sil·làbica: te_o_crà_ci_a
Etimologia: de teo- i -cràcia 1a font: 1839, DLab.
femení religió i ciències polítiques Forma de govern en la qual la sobirania emana directament de la divinitat i el govern és exercit per castes sacerdotals o per monarques divinitzats.