terapèutic | terapèutica

Accessory
Partició sil·làbica: te_ra_pèu_tic
Etimologia: del gr. therapeutikós ‘que es cuida d’algú’; en ll. td., therapeutĭca, -ōrum ‘tractats de medicina’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    medicina i terapèutica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la terapèutica.
  2. femení
    1. Part de la medicina que s’ocupa del conjunt dels preceptes destinats al tractament de les malalties.
    2. Ciència o art de curar o alleujar.
    3. terapèutica alimentària alimentació, indústries alimentàries En malalties condicionades per la nutrició, conjunt de mesures que inclouen modificacions de la ració o utilització de dietes específiques per a tractar trastorns metabòlics i evitar-ne o pal·liar-ne els símptomes.
    4. terapèutica biològica Tractament amb substàncies que produeixen reaccions biològiques en l’organisme: vaccinoteràpia, seroteràpia, etc.
    5. terapèutica del comportament psicologia i psiquiatria Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
    6. terapèutica empírica Tractament de les malalties per medicaments que l’experiència ha demostrat que són eficaços.
    7. terapèutica endocrina Tractament amb extractes de glàndules endocrines o amb llurs hormones.
    8. terapèutica farmacològica Terapèutica que tracta únicament de l’acció i l’aplicació de substàncies medicamentoses.
    9. terapèutica física Fisioteràpia.
    10. terapèutica ocupacional Planificació de les activitats físiques i mentals amb finalitat terapèutica.
    11. terapèutica química Quimioteràpia.
    12. terapèutica quirúrgica Cirurgia.
    13. terapèutica substitutiva Administració de substàncies hormonals per a suplir les deficiències de les glàndules endocrines corresponents.