■ terminació

Partició sil·làbica: ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. terminatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Acció de terminar o de terminar-se;
    2. l’efecte.
    1. Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa.
    2. lingüística Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).