■ torrar

Etimologia: del ll. tŏrrēre, íd., amb canvi de conjugació (cf. torçar) 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Cremar superficialment una substància orgànica. Torrar pa a la llar.
    2. Escalfar al foc una substància fins a canviar-ne el color o la textura, fins a fer-ne separar els elements volàtils. Torrar cafè.
    3. figuradament Estar algú torrat del sol.
  2. pronominal
    1. indústria tèxtil Variar el seu matís el color d’una roba, per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos.
    2. hiperbòlicament Sofrir una gran calor. Dins aquesta sala s’hi torren!
    3. col·loquialment Embriagar-se.