■ tosc | tosca

Etimologia: probablement del ll. tŭscus ‘desvergonyit, vil’, tret de Vicus Tuscus ‘barri etrusc’ de Roma, on abundava la gent baixa i de mala fama 1a font: 1322
  1. adjectiu
    1. Rústec, mancat de poliment, de finor. Una taula primitiva i tosca.
    2. figuradament Un comportament tosc.
    3. pedra tosca petrografia Tosca.
  2. femení
    1. Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte. La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta.
    2. petrografia Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar.
    3. tosca calcària petrografia Travertí.
    4. tosca dentària carrall 3.
    5. tosca volcànica petrografia Basalt porós vacuolar.
  3. femení adoberia Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.
  4. femení indústria surera Escorça seca del suro.