■ tràngol

Etimologia: d’origen incert, probablement der. dels ant. trangolar, trangolir ‘engolir’, i aquests, del fràncic tangon, tanganon ‘atenallar; acusar’ (fr. ant. tangoner ‘empaitar, angoixar’), que hauria pogut donar tangonar, dissimilat en tangolar i influït per estrangular i engolir 1a font: 1877, Verdaguer
    masculí
  1. Mar moguda, sense arribar a mar grossa.
  2. figuradament Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre. Passar un tràngol.