■ traïció

Partició sil·làbica: tra_ï_ci_ó
Etimologia: del ll. traditio, -ōnis ‘lliurament’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada.
    2. alta traïció dret constitucional i dret militar Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el codi militar i en el dret constitucional, que tenen la característica comuna de violació del deure de fidelitat a la pàtria.
  2. a traïció locució adverbial Amb traïdoria, mancant a la lleialtat.