tragar

Etimologia: variant de dragar1 per influx del cast. tragar 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Engolir. Desaparegué com si la terra l’hagués tragat.
  2. usat absolutament El veiessis com traga!
  3. no poder tragar algú figuradament No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió.