■ trajectòria

Partició sil·làbica: tra_jec_tò_ri_a
Etimologia: del fr. trajectoire, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’ 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Línia que descriu en l’espai un punt que es mou.
    2. Línia que descriu un cos mòbil (o, més exactament, el centre de gravetat d’un mòbil) en l’espai.
    3. balística i armament Línia que descriu el centre de gravetat d’un projectil en el seu camí per l’aire.
    4. figuradament Direcció en què es desplega una activitat.
    1. geometria Corba que talla amb la mateixa inclinació totes les corbes d’un feix o sistema donat.
    2. estadística En un procés estocàstic, funció real obtinguda en fixar la component aleatòria del procés.