■ trampa

Etimologia: variant de trapa 1a font: 1576
    femení
  1. cinegètica Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb fusta i dissimulada amb branques, fulles, etc., que s’enfonsa en posar-s’hi al damunt l’animal.
  2. figuradament
    1. Cosa enginyada per enganyar algú, especialment a favor de qui l’enginya, per anar diferint o per eludir el pagament d’un deute, el compliment d’un tracte, etc. Ginyar una trampa a algú.
    2. Mitjà fraudulent de guanyar en el joc. Ha guanyat fent trampes. Viure de la trampa.
    3. Truc emprat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l’espectador.
  3. electrònica Circuit, dispositiu, etc., destinat a absorbir o desviar una radiació o un senyal indesitjable en un aparell electrònic, sobretot un receptor.
  4. química Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.
  5. plural folklore Joc de dues timbales que, posades damunt un cavall, són fetes sonar per un home vestit a l’estil del segle XV en la processó del Corpus de Barcelona.