■ transcendent

Etimologia: del ll. transcendens, -ntis, participi pres. de transcendĕre ‘transcendir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que transcendeix.
    1. Que ultrapassa els límits del coneixement humà.
    2. filosofia Relatiu o pertanyent a la transcendència.
    3. filosofia Transitiu.
  3. figuradament
    1. Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura.
    2. Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental. Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida.