transcendir

Accessory
Etimologia: del ll. transcendĕre, íd.
Body
    verb
  1. transitiu Ultrapassar.
  2. intransitiu Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi. Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies.