■ transitiu
| | transitiva

Partició sil·làbica: tran_si_tiu
Etimologia: del ll. transitīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que passa o es transfereix de l’un a l’altre.
  2. filosofia Que obra més enllà de si mateix, transcendent.
  3. gramàtica
    1. Dit d’un verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.
    2. Propi d’un verb transitiu. L’ús transitiu del verb “dimitir”.
    3. Dit d’una oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal.
  4. relació transitiva àlgebra Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R (a R b) i b, c també ho són (b R c), aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació.