■ trava

Etimologia: del ll. trabs, -bis ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el cat. ant. i oc. trau amb possible variant trave, com en aragonès i port., modificat en trava 1a font: s. XIV
    femení
    1. Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc., que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc.
    2. Dispositiu, mecanisme, etc., que impedeix o dificulta un determinat moviment.
    3. figuradament Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa.
    1. Peça que uneix dues parts mòbils d’un objecte.
    2. Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
    3. Tira de drap, cuir, etc., que passa per sota el peu i va fixada pels seus extrems a les vores inferiors dels pantalons, del botí, etc.
    4. agricultura Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d’una fanga.
    5. construcció naval Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.