■ tremolar

Etimologia: del ll. vg. tremŭlare, íd., der. de tremŭlus, -a, -um ‘tremolós’, i aquest, de tremĕre ‘tremolar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, tenir tremolor. Tremolar de fred, de por. Tremolar com la fulla a l’arbre. Tremolar de cap a peus. La detonació va fer tremolar tots els vidres. Li tremolava la mà, el pols.
    2. per analogia Percebre’s la veu humana o un altre so amb ràpides inflexions i canvis d’intensitat que li donen semblança amb el tremolor d’un cos. Tremolar-li a algú la veu.
  2. figuradament Tenir molta por d’alguna cosa. Ja tremolo de pensar que pugui venir una altra guerra.