Es mostren 2 resultats

■ trenca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de trencar 1a font: s. XV
    femení
  1. Trencadissa. El torb ha fet una gran trenca de branques a l’arbreda.
  2. Punt d’un camí, d’un corrent d’aigua, etc., d’on n’arrenca un altre, trencall.
  3. Fita, pedra indicadora de partió.
  4. obres públiques gual 2 2.
  5. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius minor), semblant al botxí, però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.



    6. Vegeu també:
    trenca2

■ trenca1

femení Trencadissa El torb ha fet una gran trenca de branques a l’arbreda Punt d’un camí, d’un corrent d’aigua, etc, d’on n’arrenca un altre, trencall Fita, pedra indicadora de partió obres públiques gual 2 2 ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids Lanius minor , semblant al botxí, però amb el front negre i les parts inferiors més rosades Vegeu també trenca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenca2

■ trenca2

femení indumentària Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès Vegeu també trenca 1
Traducció