■ treu

Partició sil·làbica: treu
Etimologia: probablement del fr. ant. tref, íd. i ‘tenda de campanya’, d’origen incert, potser ll. trabs ‘biga, pal’ 1a font: 1331
masculí marina, marítim Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes.