■ triar

Partició sil·làbica: tri_ar
Etimologia: d’origen incert, probablement extret de destriar, d’un ll. vg. *destriare ‘separar amb un solc’, der. del ll. striare ‘fer estries o solcs’, i aquest, de stria ‘solc, esquerda’ 1a font: 1274
    verb
    1. transitiu D’un conjunt de coses de la mateixa mena, separar-ne una o algunes atenent a la seva qualitat o un altre motiu. Triar draps per a fer paper. D’aquests tres, trieu el que vulgueu.
    2. transitiu Separar d’una cosa les impureses que conté, sia garbellant-la, sia netejant-la amb les mans, etc. Triar mongetes, llenties, arròs.
    3. pronominal Tallar-se. La llet s’ha triat. Que no se’t triï l’allioli.
  2. transitiu Escollir. Donar a triar a algú. Us en podeu fiar: són gent triada.