tritllejar

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *trinionare, der. del ll. trīnio, -ōnis ‘aparell de tres campanes’ (origen paral·lel al de carilló), que degué seguir el procés trinyonar, trinyonejar, trinyolejar, trinylejar, trillejar, tritllejar 1a font: 1864, DLab.
Body
verb intransitiu Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa. Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.